Vicente López Copete
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1914 Badajoz (Espanya) |
Mort | segle XX Madrid |
Botxí titular de l'Audiència de Barcelona | |
1953 – 1974 | |
Activitat | |
Ocupació | Botxí |
Vicente López Copete (Badajoz, 1914 - Madrid, data desconeguda) va ser botxí titular de l'Audiències Territorials de Barcelona, Aragó i Navarra entre els anys 1953 i 1974, si bé la seva última execució va tenir lloc el 1966.[1]
El seu àmbit d'actuació s'estenia per la zona nord-oriental d'Espanya (Catalunya, Aragó i Navarra), encara que també va actuar en Palència.[2] Residia a Badajoz i es traslladava al lloc d'execució quan se'l requeria.[3] En els seves dues primeres execucions, les de Fortunato Gras Tejedor i Blas Fuster Carreté (matinades del 9 i el 10 d'abril de 1954) fou assistit pel botxí de Valladolid, Florencio Fuentes Estébanez[4] També el seu amic Antonio López Sierra l'assistí en alguna execució.[2]
Atès que Vicente Copete era el botxí de Barcelona, a ell li corresponia executar Salvador Puig i Antich. No obstant això, per aquestes dates (març de 1974), havia estat condemnat per estupre i expulsat del cos de botxins. L'execució li fou encarregada al titular de Madrid, Antonio López Sierra. Tampoc va intervenir en l'execució de Heinz Ches que va ser duta a terme per José Monero Renomo.
Cultura popular
[modifica]Basilio Martín Patino va reflectir en la seva pel·lícula-documental de 1977, Queridísimos verdugos, el quefer dels tres botxins que treballaven en aquests anys a Espanya. En aquest film es pot veure i sentir a aquests personatges parlar del seu propi ofici.[5]
Reus executats per Vicente López Copete (llista incompleta)
[modifica]- Fortunato Gras Tejedor (Barcelona, 9 d'abril de 1953)
- Blas Fuster Carreté (Barcelona, 10 d'abril de 1953)
- Esteban Serra Major (Barcelona, 2 de desembre de 1953)
- Benito Pascual Serra (Lleida, 23 de desembre de 1953)
- Enrique Sánchez Roldán "El Mula" (Barcelona, 30 de març de 1954)
- José Antonio Vilato (Barcelona, 10 de febrer de 1955)
- José Oms Huguet (Lleida, 28 de febrer de 1956)
- Manuel Delgado Muñoz (Barcelona, 3 de gener de 1959)
- Joaquín Ambrosio Martínez (Barcelona, 14 de juliol de 1959)
- Santiago Viñuelas Mañero (Palència, 19 de novembre de 1959)[2]
- Joaquín Delgado Martínez (Madrid, 17 d'agost de 1963)[6]
- Francisco Granados Gata (Madrid, 17 d'agost de 1963)[6]
Referències
[modifica]- ↑ Martínez, Rubén «Una aproximación a la pena de muerte durante el franquismo». La pena de muerte y su abolición en España. Los Libros de la Catarata, 1995.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Abascal, Alberto «Muerte a garrote vil en Palencia» (HTML). Diario Palentino, 29-06-2014.
- ↑ Yániz, Juan Pedro «La Modelo, 31 años sin pena de muerte» (HTML). ABC (edición Catalunya), 02-03-2005 [Consulta: 2 agost 2010].
- ↑ Albaicín, Joaquín «España Negra». Generación XXI. Arxivat de l'original el 2005-12-21 [Consulta: 13 setembre 2015]. Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Queridísimos verdugos a IMDb».
- ↑ 6,0 6,1 Duva, Jesús «La memoria contra Franco» (HTML). El País, 09-11-1998. Arxivat de l'original el 2001-12-26 [Consulta: 13 setembre 2015]. Arxivat 2001-12-26 a Wayback Machine.